Presentació

Som el grup 1 de la clase de 4t  d'ESO de l'Escola Vedrunade Tona, treballem aquest blog a l'assignatura de Religió Cultural. El nostre grup està format per L'Eloi Codina, en Ferran Duran, en Marc Solé i en Nil Pla. En aquest blog us parlarem sobre la religió budista.

Situació geogràfica del Budisme

L'hinduisme és una religió present pràcticament a tota l'Àsia oriental, i és religió majoritària en països com Buthan, Sri Lanka, Birmània, Mongòlia,  Tailàndia, Cambodja, Laos, a les dues Corees (del nord i del sud) i a la Xina, sent en aquest país on hi ha la major concentració de creients d'aquesta religió. El budisme també és una religió important en països com al Japó amb el 40% de la població (38.720.000 budistes) per darrere del xintoisme (54%) ,a l'Índia amb el 0'8% dels hindús  (9.380.000 budistes), i als Estats Units amb el 0'1% de la població (310.000 budistes), on, el % de creients budistes és molt baix però, En total el nombre de creients és d'uns 300 milions de persones a tot el món, amb la gran majoria al continent asiàtic, però el número és cada cop és més alt en països occidentals. El seu origen es troba a l'Índia.

El fundador

El creador del budisme va ser Siddharta Gautama, més conegut com a Buda. Segons la creença dels budistes, no és ni el primer ni el darrer budista, sinó l'inspirador dels ideals del budisme. Actualment un buda és un creient el qual ha trobat el dharma en la seva ànima, i està en la plenitud de la espiritualitat.

Siddharta Gautama va ser fill dels reis d'un poble del sud del Nepal. A mida que passaven els anys cada vegada tenia més ganes d'explorar el mon i va voler visitar la ciutat.

La doctrina budista

Les 4 nobles veritats:
 1- La noble veritat del dolor- decadència és patiment; morir és patiment; tristesa, lamentació, dolor, pesar i desesperació són patiment; no aconseguir el que es vulgui és patiment.
 2- La noble veritat de l'origen- l'anhel, enllaçat amb el plaer i la luxúria és la repetició de l'existència.
 3- La noble veritat de l'eliminació del patiment- desaparició per complet de l'anhel, la renúncia, l'alliberació, i separar-se'n.
 4- La noble veritat del nirvana- el camí que porta al final del patiment.

Òctuple camí:
 1- Sabiduria: -recta comprensió
                      - recte pensament
 2- Ètica: -recta paraula
               -recta acció
               -recte medi de vida
 3- Disciplina mental: -recte esforç
                                -recta atenció
                                -recta concentració

Els tres verins de la societat budista són:
- La ignorància
- El desig
- L'odi

Llibres sagrats

Al principi el budisme es transmetia oralment fins que va sorgir la necessitat d'escriure-ho en llibres. La col·lecció dels textos es diu Canon Pali o Tripitaka que consta de 3 parts:

 - Vinaya-Pitaka: Conté la vida de Buda l'origen de la comunitat budista i les normes dels monjos budistes.















- Sutta-Pitaka: Conté les ensenyances de Buda i els monjos. També conté llegendes sobre l'existència procedent de Buda

-Abhidhamma-Pitaka: Consta de 7 llibres escrits per els experts, son difícils d'entendre.

Les branques de l'hinduisme

Mahaiana

És la primera de les tres branques principals del budisme. Es practica principalment a la Xina, al Tibet, al Japó, a (les)Corea, al Vietnam i a Taiwan. De la branca Mahaiana se'n va desenvolupar la branca Vajrayana. El budisme Mahaiana va començar a desenvolupar-se a partir del segle I, des del sud de la Índia. Aquest procés de desenvolupament va ser llarg, lent i progressiu.
El Mahaiana veu a Buda més com un ensenyament, que es pot descobrir sense perjudicis, que no pas com una doctrina. Confirma tots els descobriments científics contemporanis. Així doncs, la majoria de les seves escriptures es transmeten de manera oral.

Theravada:

És l'escola més antiga del budisme, és la més conservadora i la més propera a l'antic budisme, per la qual cosa es podria considerar dins de l'ortodòxia. El nom Theravada significa ensenyament dels antics o ancians. Aquest es va desenvolupar a la Índia durant els segles posteriors a la mort del Buda. Aquesta branca és avui la religió predominant a la majoria de països del sud-est asiàtic com ara Cambodja, Laos, Myanmar, Tailàndia i Sri Lanka.
Basen la seva tradició en l'anomenat Cànon Pali, que es basa en les escriptures que Buda va escriure després de la il·luminació.

Budisme Tàntric:

Aquest en comptes d'ensenyar a assolir la realització espiritual, ensenyen a utilitzar el desig transformant-lo en bo. El 'tantra' és una de les tendències en l'hinduisme contemporani i és la pràctica principal de totes les escoles del budisme tibetà. Els seus orígens es troben als països com Bhutan, Corea, Xina, Índia, Indonèsia, Japó, Mongòlia, Nepal, i Tibet. Un practicant de tantra aprèn a parlar, sentir i conduir-se com si ja fos un Buda que va assolir la il·luminació. Els textos que recullen els ensenyaments del tantra estan escrits en clau simbòlica, en forma de poemes, cosa que dificulta la seva comprensió.

Llocs sagrats del budisme

De construcció humana: l'stupa, la pagoda i les Xaityes i vihares.

L'stuap és la construcció de l'arquitectura religiosa budista. És un temple funerari on els budistes van a peregrinar des dels inicis d'aquesta cultura. La construcció està formada per un túmul sobre la sepultura. Consta d'una cúpula semiesfèrica sobre un tambor cilíndric. Per sobre la cúpula es pot alçar una massa cúbica de vegades envoltada d'una balustrada quadrada i, des del centre s'aixeca un eix que suporta una sèrie de discs superposats com ombrel·les. En els quatre punts cardinals poden obrir-se unes portes o toranes. La stupa simbolitza la volta del cel que gira al voltant de l'eix del món. La sèrie d'ombrel·les són símbol del poder reial, el poder de Buda i la seva doctrina. A Sri Lanka i al Tibet reben altres noms: dagoba i tshorten respectivament.

La pagoda és l'evolució de l'stupa, una construcció religiosa en forma de torre, normalment construïda de pedra, alguns cops de maons i, poques vegades de fusta, com al Japó. De forma circular, però preferentment té una base quadrada o poligonal sobre la que s'aixeca un edifici que va estrenyent-se gradualment, formant una torre. Al centre de la torre s'alça una gran columna que constitueix l'ànima de la construcció i simbolitza l'eix que uneix el cel amb el centre de la Terra. La pagoda conserva relíquies de Buda com per exemple parts de les seves cendres o objectes que va fer servir. La pagoda simbolitza el cosmos format de matèria bruta i inert animada per l'esperit vital que aporten les relíquies sagrades que conté.

Les xaityes i vihares, són dues sales diferents dels monestirs budistes. La seva estructura està formada per sales de culte, anomenades xaityes, i sales d'allotjament amb cel·les individuals per els monjos, anomenades vihares. No sempre van ser construïts de fusta i pedra, sinó que tallats directament sobre grans formacions de roca.

Les Xaityes, són temples rupestres de pelegrinatge que contenen un stupa. Aquest és l'objecte de culte de la xaitya. Consten de tres naus separades per columnes i encapçalades per un àbsis que és on es troba el stupa. Les naus laterals són més estretes i baixes que la nau central, la xaityes també tenen deambulatoris destinats a la circumval·lació dels fidels.

Els Vihares, són edificis menys complexos que serveixen com a lloc de reunió i d'habitació dels monjos i monges budistes. Al principi eren sales quadrades accessibles per un portal o un porxo. Al voltant de l'entrada hi havien cel·les per als monjos, tallades profundament a la roca. Més endavant s'hi van afegir petites habitacions destinades a l'estudi. Finalment tot el complex constava de: una cambra comuna, menjador, cuina, dipòsit d'aigua, biblioteca, taller, cel·les i fins i tot hostatgeria.